Catòlica practicant i llibertina. Com gestiono aquesta dualitat? [F38]

He intentat amb un altre capellà, anònima, una vegada — em va dir que era pecat mortal i que havia de tallar immediatament. Vaig sortir més confosa que abans. Fa tres anys començàrem a explorar l'escena llibertina, primer a clubs petits de l'Eixample, ara amb un cercle estable de quatre parelles que ens veiem al mes. Som discrets — ningú del nostre cercle social ni de la família ho sap. El conflicte que tinc no és tant si això és pecat — el meu Déu és més gran que els dogmes, i la meva consciència és tranquil·la respecte a com tracto a en Jordi, els nostres amants, la meva família. El conflicte és la doble vida. Mireia, 38, casada amb en Jordi, 41. Vivim a Sant Antoni de Barcelona. Tenim un fill de 9 anys. Som catòlics practicants — missa de diumenge, primera comunió al fill, batejos i casaments a la família a l'església de Sants. Sóc voluntària al Càritas del barri. No puc confessar-me amb el nostre rector, que coneix el meu fill. Tia, és impossible. Hi ha catòlics practicants aquí que hagin trobat un camí? Es pot reconciliar la fe amb aquesta vida, o estic enganyant-me a mi mateixa? I com ho viviu sense que us trenqui per dins?