Després del càncer i la mastectomia, com torno a l'escena? [F43]

Fa dos anys em van diagnosticar un càncer de mama. Quimio, mastectomia unilateral amb reconstrucció. Abans de la malaltia, era força activa a l'escena llibertina barcelonina — clubs del Born, festes privades a Sarrià de gent del meu cercle professional. Tot s'aturà. Ara, dos anys després, sento que torno a tenir desitjos. He intentat dues vegades quedar amb persones de l'escena i les dues vegades vaig cancel·lar a l'últim moment. La por no és al sexe — és al moment de despullar-me davant d'algú nou, amb la cicatriu i la reconstrucció que no és perfecta, asimètrica. La meva terapeuta diu que estic projectant un rebuig que potser ningú em donarà. Però la idea d'aquell silenci d'un instant, quan algú em vegi per primera vegada, em paralitza. Em dic Núria, tinc 43 anys, visc a Gràcia (Barcelona), divorciada des de fa quatre anys, sense fills. Hi ha dones aquí que hagin passat per això? Com vau gestionar el primer cop? Diguéreu abans, o ho deixàreu veure al moment? I sobretot, els homes — sou honestos — us afecta el cos amb cicatrius o és només una qüestió de presència i confiança? No busco compassió. Busco realitat de gent que ha viscut això.