La setmana passada em va dir que vol convidar un amic seu
La setmana passada em va dir que vol convidar un amic seu a sopar a casa. Un amic de la feina, diu, però aquest amic ella el menciona des de fa mesos i jo ja he començat a sentir coses que no quadren. El nen dormint, nosaltres al sofà amb la copa de vi mig buida, i ella treu el tema com qui no vol la cosa. Llavors em mira i afegeix que potser podem provar alguna cosa diferent. Jo no sabia què dir tio. Em vaig quedar mirant la finestra i el veí de baix tocant la guitarra com sempre els diumenges. Jo 38, ella 35, dotze anys junts, dos nens petits, pis a Gràcia que ens costa l'alma cada mes. Ella treballa a una empresa de disseny, jo sóc autònom i bàsicament estic mort de cansament. La meva primera reacció va ser pensar que vol deixar-me i no s'atreveix a dir-ho directament. Però ho va dir tan tranquil·lament que ara dubto. Algú ha passat per això. Com vau saber si era una proposta real o una manera de provocar. No vull fer-li mal ni quedar com el pringat. Tres dies sense dormir bé i el cap em va a mil. La veritat és que el seu amic em cau bé però això no vol dir res.