Tres nits sense dormir. El telèfon sona a les 2 de la matinada i ella ja no contesta al meu costat

Tres nits sense dormir. El seu telèfon va sonar a les 2:17, divendres, el vaig veure a la tauleta, un nom que no conec. El va agafar, el va deixar boca avall, em va donar l'esquena i va seguir dormint. O ho va fingir. [H44], casats de fa quinze anys, dos fills (11 i 8), vivim a Sarrià. Al lifestyle de fa uns sis, pausa d'un any després del segon, reprès fa dos. Res intens. Dues-tres parelles l'any, més que res a aquells clubs de l'Eixample. Fa tres mesos ha començat a sortir més amb 'les noies de la feina'. Resulta que la companya amb qui més surt s'ha separat fa poc i s'escriuen per tonteries a les 23:35. No li he preguntat per la trucada. No sé si és covardia o estratègia. Dissabte va fer truita com si res. Em va dir que vol anar a Sitges aquest cap de setmana. Jo vaig dir d'acord. Algú que hagi passat per això — preguntes o esperes? I si esperes, què esperes en realitat?